Ens estem comunicant més, però també pitjor.
Avui, tot i ser diumenge i estar confinada, entro de manera virtual a la sala de profes per escriure una contradicció: La tecnologia m’està sobrepassant, com a docent però, sobretot, com a mare de dues persones que cursen 1r i 2n d’ESO. Aquesta situació de confinament i pandèmia global ens ha agafat sense planificació i, tinc la sensació que ens estem comunicant molt però no bé, i molt per sobre de les nostres (i les seves) possibilitats.
Fa dies que hi penso i humilment m’agradaria compartir-vos algunes reflexions des del meu atabalament però, també, des de l’optimisme de saber que formo part d’un col·lectiu compromès, ple d’esperança i rigor. On respectem les persones i discutim el que fem, i això és una sort! Només de pensar-ho, em passa una mica la mala gaita.
Davant d’aquesta situació que vivim, el repte és complex i no hi ha receptes. Ho sabem. Les dificultats a nivell educatiu i comunicatiu són moltes i la tecnologia pot ser fonamental. Serveix per a molt, però si no treballem en equip, ens engolirà, ens dispersarem i perdrem de vista l’essencial: la possibilitat de contactar amb els nostres alumnes, saber com estan, animar-los, enganxar-los i motivar-los perquè aprenguin i aprenguem junts des de casa. I també ens perdrem l’alegria de veure com els nostres fills i filles segueixen estimant aprendre o comencen a fer-ho i es comuniquen amb ganes amb els seus docents.
No els desmotivem. No els angoixem. No els atabalem amb una allau de correus electrònics que han d’anar a llegir a diversos canals amb tasques que han de desxifrar abans d’elaborar i penjar a quatre plataformes diferents. La situació és extraordinària i cal ser-ne conscients. Més que mai, cal coordinació.
Avui, després d’uns dies de borratxera tecnològica imposada, a casa ens hem parat a reflexionar tots quatre sobre la ciber-ressaca que patim. Hem fet una mica de llengua, càlcul i de resolució de problemes a partir dels correus rebuts pels meus fills en aquests vint-i-tres dies de confinament.
El petit fa 1r d’ESO. Des del dia 13 de març ha rebut 74 correus a través de Gmail i 31 correus a través de la plataforma pròpia de l’Institut. Alguns es repeteixen, altres no. En total 105 correus. La gran fa 2n d’ESO. Ella n’ha rebut 49 a través de Gmail i 32 a través de la plataforma de centre. En total 81 correus. Jo com a mare rebo còpia dels correus que s’envien per la plataforma de centre. N’he rebut 63 amb informacions diverses de confinament: tasques, feines, deures, dossiers, documents adjunts per imprimir, avisos, convocatòries de zooms, etc.
Potser l’esperit de bombers i salvavides que tenim els docents no l’hauríem de dedicar ara mateix tant en el wifi, en les possibilitats tecnològiques, en mantenir el currículum o en mantenir maneres de treballar anteriors que ara perjudiquen l’alumnat i les seves famílies.
No podem imitar l’experiència que teníem a classe presencial, hem de trobar nous camins que s’ajustin a la situació actual. És imprescindible que els centres, des dels equips directius i de coordinació docent, garantim, com deia la Neus Sanmartí l’altre dia en la conversa “L’Escola a distància: ens preocupa com aprendre o com avaluar?” que hi hagi una certa homogeneïtat i alhora diversitat. Haurem d’anar jugant amb això, i tal com deia ella, si ho fem amb un cert esperit d’aventura, inclús podem gaudir l’experiència pedagògica.
Tenim una ocasió per aprendre, per cuidar el vincle. Una oportunitat d’or d’estimar encara més la nostra professió i el nostre alumnat. De transmetre ganes de fer-ho bé, junts i juntes, el desig d’aprendre des de casa, amb optimisme, esperança i sense ciber-ressaca.
“La tecnologia és fonamental i és boníssima si saps com fer-la servir. Però primer l’has de conèixer. I una manera bona és treballar en equip. Els mestres que treballen en equip, ara en diem comunitats professionals d’aprenentatge, s’ho passen bé, aprenen i després ho apliquen. I llavors funciona perquè es tracta de compartir bones pràctiques. Tu sol no ho pots saber tot. ”
Roser Salavert
Capdevila, C. (2015). Educar millor. Onze converses per acompanyar famílies i mestres. Arcàdia.
En paraules de la @mv_montse “Hem de cuidar-los, i per cuidar-los no cal que els carreguem de feina, els cuidem quan som presents, quan els acompanyem i estem al seu costat. Això és com quan estimes algú, estimar és estar al costat, no pas donar molt d’alguna cosa. En el nostre cas, l’exteriorització de l’acompanyament no són els deures, no només.”
Gràcies Montse per les converses compartides i el valor afegit : – )
