BON DIA!

• Què heu vist?
• Què significa?
• Què en penseu?

M’he despertat pensant en el “Bon dia” de l’Ins Les Vinyes del qual parlava ahir en Boris Mir i tot prenent-me el cafè he començat a fer repàs de la jornada de Rosa Sensat sobre #treballperprojectes i he acabat fent un bon dia personal amb la calma del matí i la il·lusió d’ahir.

• Què hem vist?

Un reguitzell de realitats innovadores. Tastets d’algunes de les respostes educatives que han donat a l’Institut-Escola Les Vinyes,  al Moisés Broggi i a Quatre Cantons per vestir les seves necessitats, els seus contextos i els seus ciutadans.

Hem vist de la mà d’en Boris Mir que per canviar coses cal actuar en 3D: sobre la part emocional, la part racional i sobre el context. Cal fer equip, conèixer i cuidar la gent amb la qual treballes. Cal planificar i organitzar amb excel·lència. Cal acceptar la resistència als canvis com a part vital del mateix procés de canvi, ens ajuda a revisar allò que volem fer i a regular-nos. I cal actuar sobre el context, adaptar els espais, els recursos que tenim a allò que volem aconseguir. I si ens hem de carregar pissarres verdes, ho fem!

Hem vist que millorar no és innovar. Que potser cal innovar menys i discutir més i més sovint sobre què volem aconseguir, a on volem anar, què estem fent, per què ho fem així, què podem canviar, de quines maneres ho podríem fer…

Hem vist alumnes compromesos perquè estan envoltats de docents compromesos. Hem vist alumnes autònoms perquè els profes han cedit control.

Hem vist el fascinant procés de transformació de l’Institut Moisès Broggi. Hem vist que es poden visitar museus però millor si es col·labora amb ells. Hem vist de la mà de la Fanny la passió, el rigor i l’excel·lència del projecte ExpresART. Els retrats i les cadires dels alumnes m’han enamorat!!

Hem vist de la mà d’en Jordi Calvet que l’organització dels Centres ha d’estar al servei del seu propòsit educatiu. I que a Quatre cantons els horaris no són secrets d’estat, els pugen a la pàgina web.

Hem vist equips docents que aporten idees, pateixen, gaudeixen junts i fan camí. Hem vist que l’entorn té un potencial educatiu brutal i que les famílies tenen un paper actiu i transformador.

Hem vist clarament de la mà d’en Sergi que és possible deixar de ser ós formiguer i passar-te a llop, però que hem de fer llopada. En solitari només retornarem a la fase ós!

Hem vist que matèries i competències fan un bon equip i que podem simplificar-nos la vida, com en Joan Miró. Una cosa me lleva a la otra… #Keepitsimple

Hem vist que tenim un currículum subversiu que si el treballem plegats i coordinats amb els altres profes, serà realment transformador.

Hem vist que hi ha frases que hauríem d’emmarcar a la sala de profes de tots els centres!

“Sergi, això nostre no va d’ells contra tu, sinó d’ells i tu contra la ignorància” Boris Mir

“La preocupació principal de tot el que fem a la nostra escola és crear necessitat d’aprenentatge” Jordi Musons

“Tot coneixement que l’home sap és resultat de la resolució d’un problema” Ghershon Harel

• Què significa?

Que el títol de Jornada és real. La innovació està sent possible i està sent necessària!

• Què en penseu?

Penso que hem fer una sessió de reflexió, balanç i projecció en els nostres Centres. L’Institut Marta Mata enguany fa 10 anys de vida! Motiu d’agraïment! Agraïment a totes les persones que ho han fet possible i ho segueixen fent cada dia. Un equip imperfecte i alhora fantàstic. Ens complementem. I doncs, què us sembla si fem una jornada de reflexió i projecció: D’on venim? On hem arribat? On som ara? A on volem anar? Què volem aconseguir? Què estem fent? De quines maneres podem millorar?

Penso que vull fer més turisme pedagògic. Dissabte 9 d’abril tenim una cita. Una segona visita a l’INS Les Vinyes, a la seva jornada de portes obertes per a profes. I així seguirem fent la ruta pels “Instituts rumberos”, com diu en Sergi, perquè volem aprendre de la realitat.

Penso que ahir tots vam sortir reptats, amb el cor calent i la part emocional a tope. Demà, caldrà seguir arromangats, mantenir el cor calent, el cap fred i els peus a terra. I seguir caminant.

 

Treball en equip. SOS!

Clixés i bromes a part. El treball en equip no és fàcil.

Sabem que treballar en equip no és col·locar els alumnes en grup.  Sabem que el treball cooperatiu és una bona eina per posar en pràctica situacions reals de la vida. Sabem que hem de facilitar unes condicions per tal que la dinàmica de grup funcioni (objectius compartits, mètodes de treball consensuats, responsabilitat individual…). Malgrat el que sabem, la realitat de l’aula moltes vegades no coincideix amb les expectatives que teníem i ens trobem amb alumnes i profes angoixats, grups que comparteixen poc més que una taula, famílies que demanen que el seu fill faci el projecte sol… SOS!

A continuació comparteixo una activitat sorgida en el context del grup de treball de profes i mestres INDCOMP que estem provant a Socials amb els alumnes de 2n d’ESO i, de moment, està sent útil per treballar la cohesió dels grups i la comunicació.

L’activitat es basa en:

– El test individual DISC* amb la fitxa de correspondència i una breu explicació dels perfils resultants del test:

@Taryn: T’adjunto fotografia amb un exemple del quadre dels resultats.

*Avís! El DISC no és un test de personalitat, no dóna una fotografia completa de l’alumne, simplement és una eina que orienta i ajuda a identificar les fortaleses, els punts febles i factors de motivació. Es basa en 4 perfils, D (Dominance), I (Influence), S (Steadiness) i C (Cautious)

– Una Fitxa pla de treball de grup posterior a la formació dels equips.

L’activitat es pot fer en dues sessions:

 :  Els alumnes detecten algunes de les seves fortaleses i aspectes a millorar. Permet al profe parlar amb i dels alumnes, conèixer-los millor. Fomenta les relacions d’igualtat, tothom es pot sentir valorat. Facilita la comunicació.

: Es necessita temps. La part del test requereix la participació voluntària i honesta de l’alumnat. Cal insistir però en el fet que no hi ha respostes correctes/incorrectes i que el test NO determina ningú.

Dinàmica dels cubs

Comparteixo una activitat de simulació  que vam fer a classe durant el mes de novembre extreta de la pàgina web d’AI per comprendre millor els sistemes d’intercanvis internacionals. L’activitat no estava prevista però arran de les preguntes sorgides a partir de la pregunta-objectiu 2 sobre els recursos del planeta vam decidir dedicar-hi més temps i fer aquesta experiència.

Producte final: Taula rodona i conversa sobre les relacions Nord-Sud.

Procés: Simulació a l’aula del repartiment del recursos del món i el sistema d’intercanvis internacionals.

:  Permet als alumnes visualitzar un problema difícil d’entendre. Tenir una vivència immediata i posar-se en la pell de l’altre. Els ha permès conèixer la xarxa de Comerç Solidari. Facilita la introducció de temes com el Colonialisme, les conseqüències de la descolonització, el Neocolonialisme, el deute extern…

: Activitat d’aprenentatge sorollosa. Cal pactar i deixar clares les intruccions de la dnàmica. A classe fem servir el SONÒMETRE- TREBALL GRUPS En aquesta ocasió to Caravaggio i Escola d’Atenes.

Presentació de l’activitat a:

Segon dia de classe. Construïm el temari

“Profe, queden dues setmanes de curs i ens falten sis temes. Acabarem el llibre?” Qui no s’ha angoixat alguna vegada per la impossiblitat d’acabar el temari del llibre de text? T’agradi o t’encotilli, quan aterres en un Centre on s’utilitza un llibre de text que sacrificadament han comprat les famílies, t’hi has d’adaptar com bonament puguis. L’any passat vaig intentar sacsejar una mica la idea que el llibre de text marcava la programació de curs. El resultat? Una pífia.

•  Profe, el tema 3 del Moodle “Cap a un món de ciutats” equival al temes 19 i 20 del llibre que es diuen “Els ritmes d’urbanització al llarg de la història” i “Ciutats a Europa, Espanya i Catalunya”?
• No, no equival, però hi ha coses que val la pena llegir-les. Pots mirar-ho al Moodle.
• És que no puc entrar, no em funciona la contrasenya. I no sé què he de mirar.

En fi, els alumnes (i jo) portàvem un cacao mental seriós entre el nostre temari de 10 unitats del Moodle, la selecció i agrupació dels 20 temes del llibre de text, les activitats paral·leles i la bibliografia de consulta per ampliar allò que no copsava el (maleït) llibre.… vam sobreviure, la veritat. (Si llegiu això nois i noies, us demano PERDÓ!) Aquest curs però he provat una altra cosa: ignorar el temari del llibre de text, ignorar el sudoku que tinc a la meva programació d’objectius-continguts-criteris d’avaluació-competències -encreuaments i, mirar-me el currículum amb els alumnes.

Els nois i noies de 2n de l’ESO de l’INS Marta Mata han llegit el currículum, l’han escorcollat i s’han proposat ells mateixos unes preguntes-objectiu per investigar al llarg d’aquest curs i han construït el seu temari!!

Comparteixo les 10 PREGUNTES-OBJECTIU de curs que s’han platejat els alumnes de 2nA i 2nB:

1. Com treballen i es guanyen la vida els geògrafs i els historiadors?
2. A l’actualitat, hi ha prou aliments per a tothom? Què passarà en el futur si continua creixent la població?
3. Quins són els llocs més poblats de la terra? Per què hi ha zones mig buides?
4. Per què la gent marxa d’alguns països? Des de quan passa això? La immigració és un problema?
5. Quins problemes hi ha a les grans ciutats? I a la meva ciutat? Tenen solució? Podem fer alguna cosa?
6. Què és el “feudalisme”? Existeix avui en dia?
7. Quines pors tenia la gent de l’Edat Mitjana? Com ho podem saber? Què ens ha quedat d’aquella època a l’actualitat? I nosaltres, tenim les mateixes pors?
8. Com ha canviat la idea que tenim de la Terra al llarg de la història? En afecta?
9. Quines guerres han marcat la història de Catalunya i Espanya? Quines guerres han marcat la meva família?
10. A quin home o dona de la història m’agradaria entrevistar?

I també comparteixo la presentació que he fet servir:

Segurament molts de vosaltres, companys i companyes, ja fa temps que heu passat per aquesta part del camí. Per a mi ha estat un moment eureka. Digueu-me friki, però a mi m’agrada aquest currículum! El trobo obert,  flexible i alliberador de la proposta unidireccional i memorística del llibre de text.

Un primer dia de classe, estrafolari!

Tarda de divendres a la Porxada de Granollers amb dos amics de ruta, tres cerveses i moltes incerteses. Compartim idees, projectes, il·lusions, ens fem alguna confessió d’índole geogràfica i parlem del “dia D”, el primer dia de classe.

Normes de convivència, criteris d’avaluació, els controvertits percentatges, temari, fulls blancs o quadriculats, llibretes o carpeta, típex sí o no… l’ històric ritual del profe en el primer dia de classe.

Però… I si tens els mateixos alumnes que el curs passat? “En teoria” coneixen les regles del joc.  En tot cas, però, enguany m’ha semblat interessant aventurar-me a encetar el curs amb aquesta proposta d’en Sergi que va conèixer de mans d’en Boris Mir.

El resultat? Un primer dia de classe rar de nassos i una magnífica conversa:

Avui hem parlat de diferències, som diferents i aprenem diferent però tots podem aportar.

Hem parlat d’esforç, del que cadascú haurà de fer, sobretot en aquells moments en què les coses no surten bé a la primera (99% del temps, vaja) .

I hem parlat d’equip perquè si ens ajudem, compartim i col·laborem, ens esperarà un bon aprenentatge i un bon curs.

Aquí us deixo un tatet visual de 3 minuts de l’experiència i la mini presentació que vaig passar.

Per cert, l’endemà vam continuar l’estrafolarietat.  Aviat ho explicarem…

Profe, ¿Esto cuenta para la nota?

Aquí va una recomendación de lectura de otro gurú del mundo educativo. Una joya indispensable para todo el que esté interesado en ir más allá de la evaluación tradicional y la práctica solitaria, obsesiva y desprofesionalizante del “¿Cuánto aprenden?”.

Joe Bower y P. L. Thomas han recogido en de-testing + de-grading schools diecisiete capítulos de distintos autores que dan, en primer lugar, una visión profunda y punzante de las penosas consecuencias que se derivan de enfocar la evaluación en obtener buenos resultados en pruebas externas estandarizadas y “objetivas”. Y, aunque los autores hablan del contexto estadounidense (la “autopsia” a la Ley NCLB no tiene desperdicio) con mayor tradición en rankings y burbujas estadísticas, muchas de sus conclusiones pueden aplicarse a nuestro contexto.

La segunda parte del libro es para disfrutar y relamerse. Una lluvia de ideas punks, herramientas, y buenas prácticas para capear el temporal y sobrevivir al sistema.

El capítulo estrella para mí es el diez, de Alfie Khon: The Case Against grades. Es la piedra angular del libro. Ofrece una visión fresca y clara del efecto que tiene “poner notas” en nuestros estudiantes (baja autoestima, baja emoción, baja creatividad, más desigualdad…) y en nosotros (desprofesionalización, desmotivación, soledad…) A partir de ahí, las ideas de Khon cobran vida en los siguientes capítulos. Destaco los tres que más he disfrutado:

Joe Bower en el capítulo 11 Reduced to numbers: From Concealing to revealing learning pone en duda la eficacia que tiene nuestro juicio en la evaluación y, sobretodo, en el aprendizaje de los alumnos. Recuerda que es necesario un cambio de paradigma en cuanto a la evaluación pero sobretodo, en cuanto a nuestro rol como docentes y relación con los alumnos. También comparte su sistema de feedback formativo. Auténtico y sencillo, como todo lo bueno.

Volver a la base, a la relación. En el aula hay que observarles, compartir con ellos lo que ves, darles sugerencias y hacerles preguntas.

Peter DeWitt’s en el capítulo 13 Focusing on Creativity in the Classroom explica cómo una escuela entera puede cambiar hacia un ecosistema de conocimiento ponga en práctica la auténtica evaluación colaborativa, formativa y profesional. La del “¿Qué aprenden?, ¿Qué quieren aprender? ,¿Por qué? y ¿Cómo?”.

Y Lisa Willliam-White en el último capítulo Striving toward authentic teaching for social justice pone la guinda al pastel hablando de la formación del profesorado y apostando por crear en las escuelas espacios de aprendizaje críticos y democráticos.

En fin, para los que también andáis en el proceso de búsqueda y experimentación de alternativas a la evaluación tradicional, os aseguro que disfrutaréis un montón!

“The power of formative comments requires the absence of grades” Joe Bower

“No em toquis la meva avaluació” (Perrenoud, 1993)

Font: Javi2009

Avaluem  o posem notes?

És possible extreure de les anotacions de la nostra llibreta de notes una valoració referida a les competències bàsiques?

Això és el que hem estat investigant en J. Domènech i servidora a través del projecte INDCOMP. El resultat?

Un procés enriquidor i divertit (parlant de CCBB!) i una eina que permet:

• Avaluar les CCBB dels nostres alumnes com a grup i individualment.
• Quantificar quines CCBB tenim en compte i prioritzem a l’hora d’avaluar.
• Identificar a quines CCBB fem aportacions des de la nostra matèria.

I tot això A PARTIR DEL QUE JA FEM I DES DE LA LLIBRETA DE NOTES.

Properament sortirà publicat l’article on s’inclou la descripció del procés i les reflexions sorgides. De moment però, al blog del projecte podeu descarregar-vos el programa INDCOMP, un pas més en el procés d’avaluar per competències… sense tocar-nos l’avaluació!

http://projecteindcomp.wordpress.com/descarregues/